LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL…A PRIMERA MÀ

Introducció:

Degut a que esteim tractant  la Primera Guerra Mundial, hem, entrevistat a les persones que han estat implicades i directament relacionades amb aquest tema. Hem entrevistat a les primeres potències europees tant la part dels  Aliats i per la part de la Triple Entesa.

Entrevista dividida en ''2 parts'' : abans i després de la Gran Guerra

Entrevista als dos bàndols: Aliats VS Triple Entesa

(Pregunta escrita normal i respostes en cursiva, en negreta el bàndol que ''xerra'' o és entrevistat)

Triple Entesa o Aliats (França, Gran Bretanya, Rússia, EUA i Itàlia)

Abans de la Guerra….

·         Què creus que passarà amb aquesta guerra? Quins beneficicis creu vostè  que treurà si guanya? I si perden, què creu que haureu de fer ?

-Nosaltres creim que aquesta guerra ens beneficiarà molt a tots, tant econòmicament, socialment i políticament, ja que tot els nostres moviments giren al voltant de la guerra i esteim ben segurs de que guanyarem. Políticament se’ns veurà com un exemple d’un país que forma part de les primeres potències mundials del món a més a més, cobrarem més fama i la gent tindrà més qualitat de vida, ja que amb aquesta guerra quan la guanyem  ens enriquirem dels perdedors,ells no tenen cap possibilitat, els nostre exèrcits són millors i ben preparats.

Si  hi ha la possibilitat de perdre, cosa que dubtam, doncs seria tot molt diferent, no esteim preparats a perdre, el país pasaría uns moments molt crítics i deplorables, però esteim segurs de que això no passarà.

Després de la guerra…

·         Com es senten vostès, ara que el seus països ha sortit vençedor? Creieu que ha valgut la pena la mort de tants per tal d’haver guanyat?

-Creïm que ha sigut una gran victoria, que ens mereixíem, estàvem segurs des del principi que surtiríem guanyadors, per allò esteim molt contents.

I sí, crec que la morts dels nostres civils i soldats, ha valgut la pena per aquesta victòria incomparable, la mort de tants per una causa, sí, ha valgut la pena.

·         Creieu  vostè que tot aquest assumpte ha acabat realment?

-Creïm, que encara hi cap la possibilitat de que, els alemanys,  ens volguin contraatacar, però tots esteïm en una situación una mica precària encara que haguem guanyat, ara toca tornar tot els prèstecs que vàrem demanara a EUA, així que de momento creïm que està acabat, però aquest assumpte no està tancat del tot.

·         Creieu que les vostres imposicions són justes per als perdedors?

-Sí, creiem que ells són els culpables de tota aquesta guerra, i ens tenen que pagar i tornar les despeses que hem gastat degut a la Gran Guerra, a més a més, esteim en tot el dret a exigir-lis tot el que volguem, ja que nosaltres som els vençedors i ells els vençuts.

Imperi Central o Triple Aliança ( Alemanya, Imperi Austro-hungarès…)

Abans de la Guerra…

-Nosaltres, estem ben preparats, si guanyem, que ben segur que sí, podrem tenir tot allò que des d’un principi ens correspon, el nostre prestigi tant econoòmic, com polític i social es veurà beneficiada, a més a més, hi ha la possibilitat de que ens convertem en les primeres potències mundials molt poderoses i enriquides.

L a possibilitat de perdre, certament, la anul·lam, no crec que amb els nostres exèrcits ben formats i especialitzats puguin perdre, confiam plenament amb els nostres recursos i amb la nostra experiencia amb la guerra, acabarem sent vençedors.

Després de la guerra…

·         Com es sent vostè, ara que el seu país ‘’ha perdut’’ la guerra? Creu vostè que tot aquest assumpte ha acabat realment?

-          Creim, que hauríem pogut guanyar si no fos perquè no coneixíem molt bé el territori dels enemics, és per això que no ens podíem moure i atacar com volíem.

Aquesta, és una derrota més, una derrota important sí, però tot això no acaba aquí, això només és el començament.

·         Creu vostè  que és just que tingueu que seguir les imposicions del països guanyadors?

-És molt injust, perquè no som animals, som persones, les grans quantitats que ens demanen pagar els països guanyadors, són molt exaggerades i molt elevades.

A més a més, Alsàcia i Lorena, són de la nostra propietat,  són legítimament nostres i els vàrem guanyar dignament.

Diari d’un personatge inventat, ambientat a la Revolució Russa...

Introducció:

Em dic Arkay Sokolov i sóc besnét de Nikolay Sokolov, el meu pare em donà totes les pertinences del seu avi, és a dir,el meu besavi, ja que jo havia de fer un treball d’investigació.

Entre les seves objectes de possessió vaig trovar aquest diari, que em va semblar molt interessant, conta tots els fets que visqué durant l’època de la Revolució i la Guerra Civil amb tot luxe de detalls, només he seleccionat les parts que em varen semblar més interessants i importants, els fets més determinats i destacats.

Diari d’un simple periodista rus: Nikolay Sokolov

(25 d’octubre de 1917)

Avui, dia 25 d’octubre de l’any 1917, s’ha decidit fer justícia.

Després de tanta misèria, de tanta injustícia, de tanta fam i por que hem passat jo i la meva dona Laika Svenska, per culpa de les deplorables condicions que vivíem varem haver de traslladar-nos fins a la capital.

Per això, avui és un dia memorable i cel·lebrable, jo amb altres companys meus treballadors i del partit bolxevic, juntament amb gent d’altres partits: menxevics, socialistes i revolucionaris, vàrem decidir unir-nos tots gràcies a l’organització de Trotski.

Llavors, tots ens vàrem reunir a les 9 de la nit a la plaça Nizino, tothom s’estava preparant perquè havia de tenir lloc un fet molt important!

La nit era freda com ho sol fer, però això avui no importava, cada un estava molt excitada d’alegria i ràbia a la vegada, perquè tots i cada un de nosaltres estàvem segurs de que gràcies a nosaltres hi haurà un canvi per a cada rus i russa de la nostra amada pàtria: ‘’Rússia!’’ gritavem tots amb les nostres armes ben agafats en la mà.

I després Trotski digué unes paraules i llavors vàrem córrer dirigint-nos cap al Palau d’Hivern , i no ens deteníem per res del món, no ens aturaríem ni descansaríem fins veure mort aquell ésser desgraciat!

Cada vegada, caminàvem més de pressa, fins que per fi, vàrem arribar. Tots alçàrem les nostres garrotes i armes i cridàvem i rèiem., semblàvem estar posseïts pel dimoni, res no ens aturava.

Vàrem assaltar el Palau, tothom destrossava tot el que trobava en el seu camí , alguns d’ells varen ser empresonats  i  d’altres executats violentament, va ser una nit plena de sang i dolor, però també de justícia. Encara que 15 dels nostres desgraciadament varen morir però ha valgut la pena, per RÚSSIA!!! Però Kerenski s’escapà, maldició, però esper que el seu destí no sigui millor, pel bé de tots.

(15 de febrer del 1918)

Avui, amb Lenin i Trotski en el poder la gent podia dir que es viu bé, gràcies a les millores que proposen fer com: treballar 8h/dia, supressió de l’exèrcit tsarista i el més important, la firma del Brest Litovsk, acord que diu que la nostre pàtria ja no participa en la Gran Guerra, però aquesta felicitat no arriba a tots als indrets de l’imperi, cosa que fa que la gent tingui por i pensi que es vol instaura un règim totalitari, aquest fet fa que esclati la Guerra Civil.

Aquesta idea em va posar els pèls de punta, no volia ni pensar-ho, si s’instaura una altre vegada que tornaríem a la misèria i a la pobresa i que la mort de tants companys no hauria significat res, cap canvi.

Molta gent s’està mobilitzant, moltes famílies estan traslladant-se a llocs on creuen que estaran més segurs, la meva dona la vaig dur amb les altres dels meus companys bolxevics, a més a més, amb l’estat delicat en la qual es troba pel seu embaràs, ha de guardar repòs; tot i que és impossible amb aquest ambient tant estressant.

 (20 de febrer de 1918)

La guerra cada cop és més dura,  fa poc que hem eliminat el tsar definitivament i d’una vegada per totes, per fi, aquell ésser desgraciat mor com es mereix!  Encara que per altra banda, vaig sentir ll’àstima pel seus fills. Els varem executar tots junts, el procediment fou aquest: Primer els varem fer caminar fins al bosc prop de la seva casa d’estiu, allà feia molt de fred i ningú escoltaria els seus plors i morissin sols.

Els varem col·locar en línia des per ordre d’altura des del tsar fins el més petit de la família. Després els nostres varen preparar-se les armes i apuntaren, quan s’escoltà l’avís definitiu, els afusellaren. Varen disparar moltes vegades més encara que ja estaven morts, sobretot al maleït i desgraciat tsar: Nicolau II, s’ho mereixia!

Per a assegurar-nos de que aquesta pesta (el tsar i els seus) no vivia més, vàrem executar-los i seguidament els varem cremar amb Àcid  clorídric.

(23 de novembre del 1921)

Finalment, la Guerra Civil, acaba i un altre vegada la victòria és nostra! Aquesta victòria es dugué a terme a través del comunisme de guerra, on el que volem és acabar completament amb la Guerra Civil, i accelerar la construcció del socialisme amb la supressió de la propietat privada, per tant tots els doblers passaran a estar a mans de l’Estat, però això fracassa, un altre vegada Rússia cau en vagues, revoltes i descontent general popular.

Per això el nostre pare estimat del partit bolxevic, Lenin, dugué a terme la NEP(Nova Política Econòmica) aquesta es basa en la economia mixta o de mercat(que es basa principalment en el sistema de preus com a organització )  on es permet  la propietat privada, per això s’estan obtenint més beneficis econòmics. Però donà lloc a diferències socials. [...]

(24 d’octubre del 1922)

Per fi, Ucraïna, Bielorússia, Azerbaidjan i Geòrgia, són germanes de la nostra estimada pàtria formant així la : Unió de Repúbliques Soviètiques, l’URSS.  […]

(21 de gener del 1924)

Avui, és un dia alegre però a la vegada trista, el nostre pare estimat i el fundador del nostre partit bolxevic: Lenin, ha mort.

Sempre recordaré aquest dia tan important, ja que ha nascut el meu segon fill: Vladimir Sokolov, en honor al nostre difunt líder.

Però alguns dels meus companys i jo, estem sospitant que algú o alguns, han accelerat la seva mort, creiem possible el seu enverinament la nit que morí, després d’haver dinat amb els seus amics més propers.

Però això no acaba aquí, ho sé i ho sento, estic ben segur que el futur que ens espera serà pitjor, perquè el nostre pare ha mort i morí amb els seus ideals, ara tindrem un altre líder, no serà el mateix.

(El signe ''[...]''significa que aquell dia,el ''personatge'' que escriu el diari, va escriure més, però només hem deixat el més important.)

La libertat guiant el poble (Eugene Delacroix)

Introducció i descripció:
Aquesta obra històrica que representa la Revolució Francesa de l'any 1789.
Fou pintada l'any 1830 per Eugene Delacroix, mostra el poble insatisfets per el seu monarca: Carles X, ja que havia suprimit el parlament i prohibí la llibertat de prensa.
És una obra realista,  la dona que du la bandera és una personificació de la ''Llibertat'', es mostra molt sensual i real, a més a més, veim que aquesta dona du a la mà dreta la bandera tricolor francesa, que exalta el patriotisme i sentiment cap al seu país; i a la mà esquerra du un arma de foc, que podría significar que amb l'ús de les armes es senten més segurs i protegits i amb més possibilitats d'aconseguir el seu objectiu: la llibertat.

En el fons, podem veure que hi ha molt de fum es situa a París , significa que la revolta és més radical i violent que les posteriors revoltes que varen haver.
Podem dir que hi apareixen totes les classes socials de l'època, ja que hi ha un clar contrast entre el personatge de l'esquerra vestit de blanc que sembla ser un pagès o obrer (amb la mà aixeca una espasa) i el personatge de la dreta ben vestit amb un rifle a la mà, el qual podríem dir que és un burgès.
També veïm, com un nen sembla cridar i du dues pistoles a les mans, significa que a la revolta havia gent de tot tipus, de totes les edats i classess socials.
En els peus de la''Llibertat'' hi apareixen morts, un d'ells, en especial, un moribund que la mira fixament com dient-li que la seva mort ha valgut la pena, ja que lluitaven per la llibertat.
L'obra és realista, però també simbòlica.
Aquesta obra d'art mostra  el caos i la confusió de la revolta.

Crítica:

Aquesta obra d'art, creïm que és molt significativa i representativa, ja que plasma perfectament els sentiments i emocions que els personatges del quadre varen viure i sentir.
L'artista, creïm, que ha fet un bon ús dels colors, ja que hi ha un clar contrast entre els ''personatges secundaris'' i els ''personatges protagonistes'':,en aquest cas la dona que simbolitza la ''Llibertat'', ja que ell es situa en el centre del quadre i a més a més té els colors més vius i brillants que no els dels personatges del fons que tenen colors més foscos i apagats.
Des del nostre punt de vista, l'obra creïm que és molt important i un gran model , per a expressar i/o representar el que va passar a la Revolució Francesa i no només pel fet de mostrar amb realisme el que va passar sinó que al món de l'art és molt coneguda, avui en dia es troba al ''Museu de Louvre'', França.
Respecte al nostre punt de vista, el conjunt de tots els elements que la formen, l'autor els ha sabut utilitzar bé i correctament.
La idea principal de l'obra és El poble guiat per la llibertat, creim que està ben plasmada i representada en el quadre.
En conclusió, aquesta obra està molt ben feta i no només és un quadre qualsevol, sinó que expressa i mostra una bona visió del que va passar en l'època històrica que representa.

Passatemps!!!

1.       Sistema expansionista en la qual les grans potències industrualitzades decideixen ocupar i dominar països d’Àsia i Àfrica. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

2.       Ciutat a partir de  la qual es controlen les colònies d’un país._ _ _ _ _ _ _ _ _

3.       Enfrontaments entre Regne Unit  i els holandesos. _ _ _ _ _ _    _ _ _ _     _ _ _ _ _

4.       Un dels vells imperis absolutistes, que es trobaven, en una situación precària. _ _ _ _ _

5.       País que al principi de la guerra era aliada dels imperis centrals i es canvia de bàndol a la triple entesa. _ _ _ _ _ _

6.       Alemanya demana una expansió territorial per donar al poble alemany l'espai que necessitava.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

7. Excusa que utiliza EUA per entrar a la guerra(l'enfrontament de...) _ _ _ _ _      _ _ _ _ _ _

8.País que per les condicions del seu país, no pot continuar en la guerra, i per això abandona i signe un document, quin document és? _ _ _ _ _      _ _ _ _ _ _ _ _

9. El 25 d'octubre del 1917 els bolxevics l'assalten. _ _ _ _ _      _ ' _ _ _  _ _

10. Príncep que governà el govern provisional.  _ _ _ _ _