Introducció:
Em dic Arkay Sokolov i sóc besnét de Nikolay Sokolov, el meu pare em donà totes les pertinences del seu avi, és a dir,el meu besavi, ja que jo havia de fer un treball d’investigació.
Entre les seves objectes de possessió vaig trovar aquest diari, que em va semblar molt interessant, conta tots els fets que visqué durant l’època de la Revolució i la Guerra Civil amb tot luxe de detalls, només he seleccionat les parts que em varen semblar més interessants i importants, els fets més determinats i destacats.
Diari d’un simple periodista rus: Nikolay Sokolov
(25 d’octubre de 1917)
Avui, dia 25 d’octubre de l’any 1917, s’ha decidit fer justícia.
Després de tanta misèria, de tanta injustícia, de tanta fam i por que hem passat jo i la meva dona Laika Svenska, per culpa de les deplorables condicions que vivíem varem haver de traslladar-nos fins a la capital.
Per això, avui és un dia memorable i cel·lebrable, jo amb altres companys meus treballadors i del partit bolxevic, juntament amb gent d’altres partits: menxevics, socialistes i revolucionaris, vàrem decidir unir-nos tots gràcies a l’organització de Trotski.
Llavors, tots ens vàrem reunir a les 9 de la nit a la plaça Nizino, tothom s’estava preparant perquè havia de tenir lloc un fet molt important!
La nit era freda com ho sol fer, però això avui no importava, cada un estava molt excitada d’alegria i ràbia a la vegada, perquè tots i cada un de nosaltres estàvem segurs de que gràcies a nosaltres hi haurà un canvi per a cada rus i russa de la nostra amada pàtria: ‘’Rússia!’’ gritavem tots amb les nostres armes ben agafats en la mà.
I després Trotski digué unes paraules i llavors vàrem córrer dirigint-nos cap al Palau d’Hivern , i no ens deteníem per res del món, no ens aturaríem ni descansaríem fins veure mort aquell ésser desgraciat!
Cada vegada, caminàvem més de pressa, fins que per fi, vàrem arribar. Tots alçàrem les nostres garrotes i armes i cridàvem i rèiem., semblàvem estar posseïts pel dimoni, res no ens aturava.
Vàrem assaltar el Palau, tothom destrossava tot el que trobava en el seu camí , alguns d’ells varen ser empresonats i d’altres executats violentament, va ser una nit plena de sang i dolor, però també de justícia. Encara que 15 dels nostres desgraciadament varen morir però ha valgut la pena, per RÚSSIA!!! Però Kerenski s’escapà, maldició, però esper que el seu destí no sigui millor, pel bé de tots.
(15 de febrer del 1918)
Avui, amb Lenin i Trotski en el poder la gent podia dir que es viu bé, gràcies a les millores que proposen fer com: treballar 8h/dia, supressió de l’exèrcit tsarista i el més important, la firma del Brest Litovsk, acord que diu que la nostre pàtria ja no participa en la Gran Guerra, però aquesta felicitat no arriba a tots als indrets de l’imperi, cosa que fa que la gent tingui por i pensi que es vol instaura un règim totalitari, aquest fet fa que esclati la Guerra Civil.
Aquesta idea em va posar els pèls de punta, no volia ni pensar-ho, si s’instaura una altre vegada que tornaríem a la misèria i a la pobresa i que la mort de tants companys no hauria significat res, cap canvi.
Molta gent s’està mobilitzant, moltes famílies estan traslladant-se a llocs on creuen que estaran més segurs, la meva dona la vaig dur amb les altres dels meus companys bolxevics, a més a més, amb l’estat delicat en la qual es troba pel seu embaràs, ha de guardar repòs; tot i que és impossible amb aquest ambient tant estressant.
(20 de febrer de 1918)
La guerra cada cop és més dura, fa poc que hem eliminat el tsar definitivament i d’una vegada per totes, per fi, aquell ésser desgraciat mor com es mereix! Encara que per altra banda, vaig sentir ll’àstima pel seus fills. Els varem executar tots junts, el procediment fou aquest: Primer els varem fer caminar fins al bosc prop de la seva casa d’estiu, allà feia molt de fred i ningú escoltaria els seus plors i morissin sols.
Els varem col·locar en línia des per ordre d’altura des del tsar fins el més petit de la família. Després els nostres varen preparar-se les armes i apuntaren, quan s’escoltà l’avís definitiu, els afusellaren. Varen disparar moltes vegades més encara que ja estaven morts, sobretot al maleït i desgraciat tsar: Nicolau II, s’ho mereixia!
Per a assegurar-nos de que aquesta pesta (el tsar i els seus) no vivia més, vàrem executar-los i seguidament els varem cremar amb Àcid clorídric.
(23 de novembre del 1921)
Finalment, la Guerra Civil, acaba i un altre vegada la victòria és nostra! Aquesta victòria es dugué a terme a través del comunisme de guerra, on el que volem és acabar completament amb la Guerra Civil, i accelerar la construcció del socialisme amb la supressió de la propietat privada, per tant tots els doblers passaran a estar a mans de l’Estat, però això fracassa, un altre vegada Rússia cau en vagues, revoltes i descontent general popular.
Per això el nostre pare estimat del partit bolxevic, Lenin, dugué a terme la NEP(Nova Política Econòmica) aquesta es basa en la economia mixta o de mercat(que es basa principalment en el sistema de preus com a organització ) on es permet la propietat privada, per això s’estan obtenint més beneficis econòmics. Però donà lloc a diferències socials. [...]
(24 d’octubre del 1922)
Per fi, Ucraïna, Bielorússia, Azerbaidjan i Geòrgia, són germanes de la nostra estimada pàtria formant així la : Unió de Repúbliques Soviètiques, l’URSS. […]
(21 de gener del 1924)
Avui, és un dia alegre però a la vegada trista, el nostre pare estimat i el fundador del nostre partit bolxevic: Lenin, ha mort.
Sempre recordaré aquest dia tan important, ja que ha nascut el meu segon fill: Vladimir Sokolov, en honor al nostre difunt líder.
Però alguns dels meus companys i jo, estem sospitant que algú o alguns, han accelerat la seva mort, creiem possible el seu enverinament la nit que morí, després d’haver dinat amb els seus amics més propers.
Però això no acaba aquí, ho sé i ho sento, estic ben segur que el futur que ens espera serà pitjor, perquè el nostre pare ha mort i morí amb els seus ideals, ara tindrem un altre líder, no serà el mateix.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire